28-05-2008 » [...]
Aquell dia va ser sense voler que tornava a trobar-se allà: replegar uns papers, tancar una gestió, recuperar un objecte... res no tenia sentit realment. Només havia tornat per poder observar una darrera vegada l’Estança. Era evident que ningú havia obert la senyorial porta d’entrada en una eternitat i això [...]
09-12-2007 » Ara que puc, t’ho confesse: mai no he sabut què dir quan t’he vist, de sobte, vibrant ací o allà… tan a la vora i tan allunyada de mi.
Ara que ho sé et dic, que mai no he sabut què fer en sentir-te a prop meu; sabent que el més [...]