28-05-2008 » [...]
Aquell dia va ser sense voler que tornava a trobar-se allà: replegar uns papers, tancar una gestió, recuperar un objecte... res no tenia sentit realment. Només havia tornat per poder observar una darrera vegada l’Estança. Era evident que ningú havia obert la senyorial porta d’entrada en una eternitat i això [...]
03-03-2008 » Dir “açò és la pera” és una expressió bastant comuna. Tot i això, al meu parer, s’aplica malament... m’explique.
Tot ve de la primera volta que vaig saber que les peres, a diferència d’altres fruites, es fan roïnes de dins cap a fora i no de fora cap a dins [com [...]
02-09-2007 » Buñuel contava que l’únic lloc on podia experimentar la llibertat absoluta existia només a l’interior del seu cap. L’afirmació, en certa mesura, no deixa de tindre un sentit molt profund que evidencia les nostres limitacions… físiques. És possible la llibertat absoluta? Potser només al nostre cap… però en quin de [...]
02-09-2007 » Diuen del temps què, habitualment, no dóna segones oportunitats. Jo pense que això és fals, però com tota presumpció, ara m’he d’explicar. Una vegada vaig conéixer qui em contava que el temps era només una interpretació que fem les persones d’un no se sap ben bé què. I trobe que [...]
02-09-2007 » Imagineu un espai obert on no hi haja punts de referència. Imagineu que no fóra possible saber quin lloc és, ni quin espai ocupa, ni si té o ha tingut temps. Imagineu-ho. Imagineu la no existència d’eixe no-ser. Heu pensat alguna volta que les coses només són per relació amb [...]