
NireBlog en altres idiomes: ar|ast|br|ca|cy|de|en|es|eu|gl|oc|pt|pt_br|ru|zh|ber|id|ja|ko|tr|
14-07-2008 » I ara dorms, que ja no hi ha la llum de les hores clares regolant pels teus cabells rossos… …i només volia contar-te el secret que m’havien confiat els somnis d’una nit anterior, ja passada… …i el teu son, que et guareix de tota extenuació, em deixa dir-te calladament que t’estime. I ara [...]
01-06-2008 » El divendres és un dia de la setmana com qualsevol altre. Només té sentit perquè li diem “divendres”… d’altra forma seria un dia sense una personalitat especial, com els passa a la resta. Però si tenim en compte que els dies, en general, són els contenidors de les nostres activitats [...]
28-05-2008 » [...] Aquell dia va ser sense voler que tornava a trobar-se allà: replegar uns papers, tancar una gestió, recuperar un objecte... res no tenia sentit realment. Només havia tornat per poder observar una darrera vegada l’Estança. Era evident que ningú havia obert la senyorial porta d’entrada en una eternitat i això [...]
07-05-2008 » M’agrada la primavera i sé que és un tòpic. Però m’agrada. M’agrada la sensació què els dies semblen no tindre fi… potser perquè el dia és sempre possibilitat. I m’agrada la primavera perquè ben correguda l’estació, els dies esdevenen estar, suau i tranquil en donades hores del dia. De menut, és [...]
21-01-2008 » És molt fàcil, extraordinàriament senzill, perdre el nord. I a mi, m’agradaria saber què significa això de ser/estar boig... [i ho pose així, amb els dos verbs, perquè és un matís que cal no menysprear]. ...i és que la bogeria té un component pervers d’assimilació a les conductes humanes, el comportament [...]
06-01-2008 » La insistència dels telers és coneguda. La llançadora va d’ací cap allà sense descans… immutable, amb la mateixa cadència… una, dues, tres… vint mil vegades. Són el ritme i la persistència del seu so. Però aquestes màquines també s’aturen, de tant en tant: un fil que es trenca, la peça que [...]
24-12-2007 » És matí, però per a un dia com hui no cal haver posat el despertador. Després d’un instant de dolça peresa, ja ens ha entrat el ritme al cos. L’inici és diferent: no hi ha carasses, no hi ha obligacions, no hi ha les preocupacions de tots els dies… I és [...]
16-12-2007 » Són només unes paraules… les que et vull dir. Perquè són només les paraules les que diuen… de vegades, el que volem. Són només paraules si dic “t’estime”… quan he dit abans el teu nom. Només són paraules quan pronuncie la teua presència i m’adrece a tu esperant resposta. I amb paraules [...]
03-12-2007 » Sempre he sentit una admiració especial per les persones que saben mirar. Perquè saber mirar, a més d’una qüestió personal d’actitud, és com una ciència. Vull dir, que per a mirar i veure, és a dir, saber mirar, cal una certa formació anterior. Penseu en una pel•lícula. Penseu en un paisatge. [...]
28-10-2007 » Pense que la tristesa és un sentiment que no hauria d’haver-se inventat. No obstant, supose que tampoc no sabríem ben bé què és la felicitat si no coneguérem l’opció contrària. És a dir, potser la tristesa és necessària per a poder apreciar millor els moments de felicitat… però no [...]
20-10-2007 » Sí; m’haguera agradat conéixer-te abans dels dies grisos i de vent. Abans que el fred et tallara la pell. Abans que el temps esborrara el darrer somriure de la teua cara. Et voldria haver vist dansar espontània, un dia d’aquells tous, de sol i benestar. En els dies de la joia [...]
09-10-2007 » El component positiu de “la sorpresa” no està suficientment explicat. No sé… em fa l’efecte que les més de les voltes esperem que les sorpreses siguen desagradables o, directament, roïnes. Però resulta fàcil observar que quasi sempre és tot el contrari, és a dir, són un component vital dels dies [...]
09-10-2007 » El component positiu de “la sorpresa” no està suficientment explicat. No sé… em fa l’efecte que les més de les voltes esperem que les sorpreses siguen desagradables o, directament, roïnes. Però resulta fàcil observar que quasi sempre és tot el contrari, és a dir, són un component vital dels dies [...]
02-09-2007 » En silenci els pensaments pesen més, s’enranden d’importància, guanyen cos i una presència absoluta. Res els destorba. I és que en silenci el món s’atura i és l’espai de la ment qui regna. En silenci tot potser més inquietant o tranquilitzador, fràgil o dur, tendre o violent… En silenci, tot [...]
05-08-2007 » Després què una determinada unitat de temps passa [un dia, un mes, un nadal…] moltes vegades s’obri un altre temps de reflexió. Eixe segon temps de reflexió és sempre incert; millor dit, té una durada incerta… i els diumenges de vesprada no solen ser els moments més adequats per a [...]
Contactar | Qui Som | Nireblog Planet
NireBlog
Multilingual Blogs


Crea el teu Bloc Gratis