NireBlog en altres idiomes: ar|ast|br|ca|cy|en|es|eu|gl|oc|pt|pt_br|ru|tr|

Publicitat » Contactar

Blog

Reflexions des de l'oix

Tags

Tag » Blog: "viscalapericana" » Tag: "fet"

El port

25-07-2008 » Amb tota probabilitat arribarà una mica enjorn a la trobada - no debades, porta en dansa tota la nit! - i el moll l’estarà esperant, dissimuladament, sense pretindre res més que mostrar-li el lloc de l’arribada… …perquè tot sembla estar enllestit i perquè tot i l’eterna mar rebolicada, l’aigua del [...]

Preguntar si

29-06-2008 » A més de les preguntes de sempre, volia saber si el somriure de la teua existència era real... perquè pensava que no ho haguera dit mai... que no ho haguera endevinat mai per mi mateix, sense haver-ho fet. Però preguntar-li a la realitat de quin material consisteix la seua substància és [...]

La tristesa

28-10-2007 » Pense que la tristesa és un sentiment que no hauria d’haver-se inventat. No obstant, supose que tampoc no sabríem ben bé què és la felicitat si no coneguérem l’opció contrària. És a dir, potser la tristesa és necessària per a poder apreciar millor els moments de felicitat… però no [...]

Espill creixent

02-09-2007 » La felicitat és un tros de pa amb fotmatge. Aquesta genialitat no és meua, però em sent més crescut pel fet d’haver-me’n adonat d’ella. I és que… no teniu eixa sensació cada volta que descobriu una cosa així? És a dir, no vos sentiu més plens, millor, més grans, cada [...]

Segones oportunitats

02-09-2007 » Diuen del temps què, habitualment, no dóna segones oportunitats. Jo pense que això és fals, però com tota presumpció, ara m’he d’explicar. Una vegada vaig conéixer qui em contava que el temps era només una interpretació que fem les persones d’un no se sap ben bé què. I trobe que [...]

Oblits

02-09-2007 » Hi ha una sensació generalitzada. Un subtil i estrany [pre]sentiment de final i de pèrdua. Com un fum que ens envolta imperceptiblement, però que, fàcilment ens fa oblidar que podríem arribar a ser… si convenim que no hi ha aspiració superior. I tot ens condueix imperceptiblement cap a l’oblit. A l’oblit [...]

Anem de passeig

02-09-2007 » En algun moment m’he adonat que caminar pot allunyar-nos o apropar-nos a un lloc, a alguna referència, a un moment. Tenim l’opció de fer-ho espai [passejant], o de pressa [corrent]. Sabeu que el resultat no és exactament el mateix. Canviant la manera fer-ho canviem, [in]directament, els resultats de l’anada o [...]