20-07-2008 » […]
Aquella llum de primavera tardana havia durat només uns instants, els mateixos que havia estat il·luminada l’estança. A poc a poc, s’havia retirat, eixint pel mateix badall de la finestra... havia fugit sense fer volta. L’estança romania fosca de nou. Res ballava al seu interior. Res no tornava a ser [...]
13-07-2008 » No em propose saber res més del que puc arribar a conéixer. Sóc una persona, com totes, limitada pels condicionants que una vida qualsevol imposa.
Però, de vegades, no he fet cas d’aquesta mateixa afirmació que acabe de sentenciar... i torne a caure en les velles decisions, que m’han caracteritzat fins [...]
22-06-2008 » Hui he recordat que fa molts anys que no faig una volta en bicicleta. No tinc ni la més remota idea de perquè m’ha vingut al cap precisament hui. Potser siga perquè ahir va ser el dia més llarg de l’any… i l’oragte seré i el bon temps em porten [...]
11-11-2007 » Hi ha poques coses tan fascinants com un parell de mans. Poden la capacitat més brutal de totes, però són fràgils i estan sempre exposades. Poden sostindre fermament un llegó, o un fil d’aigua, o una pistola. Poden ser el que vulguem.
Hi ha qui diu que les mans són un [...]
09-09-2007 » No em digues que totes les coses que veig i sent són només un miratge. No em digues que res del que faig no és. No em digues que la llum i el vent són mentida. No em digues que no som importants… no m’ho digues, que no ho vull [...]
Crea el teu Bloc Gratis