Vall del Llierca, Argelaguer: Ajuntament de Argelaguer, Pla especial finca de la Barraca d’en Serrat. Ajuntament de Argelaguer, Núm. 12785 BOP de Girona núm. 192 – 6 d’octubre de 2008. Edicte sobre exposició pública de la modificació d’un pla especial.-El Ple de l’ajuntament d’Argelaguer en data 17 de setembre de 2008, va aprovar inicialment la modificació del Pla especial del catàleg de masies i cases rurals en l’àmbit de la finca de la Barraca d’en Serrat, redactat per Pas 14 arquitectures, i promogut per Cases de Tortellà, SL. En compliment del que preveu l’article 83 del Decret Legislatiu 1/2005, s’exposa al Públic pel termini d’un mes a partir de l’endemà de la seva publicació al BOP. Argelaguer, 18 de setembre de 2008. Josep Dorca i Serrat Alcalde

Comments

Vall del Llierca, Argelaguer: Diada del carlisme català a Santa Margarida de Bianya, Garrotxa. 175 aniversari del Carlisme.-El Partit Carlí de Catalunya i l'Associació d'Àmics del Carlisme han reparat el monument commemoratiu de les víctimes d'un dels darrers combats de la Tercera Guerra Carlina que va tenir lloc a la Vall de Bianya. El cenotafi està ubicat al cementeri del nucli de Santa Margarida de Bianya i va ser construït el 1927. La restauració del monument commemoratiu s'inaugurarà el dia 12 d'octubre de 2008 en els decurs dels actes que el Partit Carlí i l'Associació d'Amics del Carlisme han preparat per celebrar la Diada del Carlisme a Santa Margarida de Bianya.
Els actes començaran a 2/4 d'11 del matí amb la celebració d'una missa. Tot seguit els Amics de la Història del Carlisme han previst diversos parlaments sobre els esdeveniments històrics que van precedir els fets que van justificar la construcció del cenotafi i faran un resum de les activitats dutes a terme per l'entitat.
A les 12 del migdia tindrà lloc un acte polític del Partit Carlí de Catalunya. En el decurs de l'esdeveniment es commemorarà el 175 aniversari del Carlisme i també els 124 anys de reconeixement dels Furs de Catalunya per part de Carles VII. Després intervidran diversos oradors que parlaran de l'actualitat política des del plantejament carlí actual.
L'esdeveniment es clourà amb un dinar al restaurant del camp de futbol de la Canya.   El Partit Carlí de Cataluña a Santa Margarida de Bianya,Garrotxa   El Partit Carlí de Cataluña a la Garrotxa, recupera les seves celebracions anuals

Comments

SRS: En Isidre Cos Arnau, obrant en nom i representació en la seva qualitat de President de l’Associació Salvem Sant Aniol de Finestres, amb domicili a Sant Aniol de Finestres, Can Melitó, s/n 17154; conjuntament amb les 219 persones que signen en full annex, davant la Direcció General d’Energia i Mines del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, MANIFESTEN: Que han tingut coneixement de l

’edicte publicat al taulell d’anuncis de l’Ajuntament de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa), relatiu a la sol·licitud per a l’obtenció d’un permís d’investigació minera (expedient 10149), tramitat per aquesta Direcció General a instància de la societat mercantil Promotora Mediterránea-2 S.A., en l’àmbit definit per les coordenades UTM que consten en l’esmentat edicte, formulant-se dins el termini de 20 dies atorgat les següents, AL·LEGACIONS:

PRIMER.- Que els sota signants s’oposen total i absolutament a l’atorgament del permís d’investigació sol·licitat, així com del corresponent permís per a la perforació que si s’escau es pugui sol·licitar, per raó de les característiques físiques, mediambientals, naturals i socials de la zona on es pretén la investigació sol·licitada, amb la finalitat d’explotar, davant l’existència de calcàries, amb la finalitat d’elaborar ciment i altres aplicacions industrials.La sol·licitud efectuada, i la posterior explotació de l

’extracció de mineral, ha de ser necessàriament denegada, tant per raons materials com formals o legals.

SEGON.- Pel que fa a les qüestions materials, el terme municipal de Sant Aniol de Finestres i concretament a la zona de La Barroca hi ha diversos jaciments prehistòrics, com ara restes de d’assentaments de poblats ibers, documentats per l’Associació Arqueològica de Girona, entre d’altres. L

’existència de l’autorització de l’explotació de la pedrera malmetria seriosament els elements patrimonials (tant naturals com de presència antròpica i històrics) existents a la pròpia situació on es pretén la implantació de l’activitat, i al seu entorn, que es veuria seriosament afectat.

Així mateix, i vistes les característiques de tals instal·lacions extractives, i tenint en compte els altíssims valors naturals, mediambientals i paisatgístics existents a la zona, fa del tot insostenible la pretensió d’una explotació de les característiques assenyalades.A banda de la realitat dels fets exposada, amb la força normativa que cal donar a la mateixa, l

’autorització comporta conculcar directament el planejament d’aplicació a la zona. TERCER.- El Pla Director Territorial de la Garrotxa (d’ara endavant, PDTG), aprovat el dimarts 16 de setembre de 2008 pel Govern de la Generalitat de Catalunya, assenyala com una estratègia de futur d’aquesta comarca la preservació del paisatge i la promoció d’activitats amb finalitats turístiques, com és ara el turisme rural.

Des del punt de vista socioeconòmic, representa una amenaça directa pel futur desenvolupament econòmic de la gent que es dedica a activitats turístiques i indirectament al sector de la restauració a tota la vall de la Llémena.

En el terme municipal de Sant Aniol de Finestres, com a la resta de la Vall de Llémena, durant els darrers anys s’han establert una desena de cases i allotjaments rurals que aporten a aquests municipis un turisme de qualitat vinculat directament a l’entorn natural i rural (al paisatge, en definitiva) i a la seva gastronomia. El turista que s’allotja en cases rurals cerca aquells valors paisatgístics rurals i naturals que, amb les condicions actuals, els territoris de la Vall i entorns immediats poden oferir. En definitiva, el turisme rural representa una font d’ingressos creixent, generada per famílies de la Vall i des de la proximitat municipal, tal com aconsellen els principis de qualsevol Agenda 21 local. Des del punt de vista de la seguretat pública, el risc que pot comportar una activitat extractiva de materials calcaris, entre d'altres, per a la salut de la població de La Barroca, així com per les cases i nuclis de població propers (Sant Esteve de Llémena i Sant Martí de Llémena); tot això sense comptar amb la insuficiència de les infraestructures necessàries per donar sortida a l

’activitat extractiva i industrial o de transformació que es pretén, atès que manques els accessos necessaris per la mateixa.

Des del punt de vista geològic cal preservar la cinglera de la Barroca i la Vall de la Llémena al configurar un conjunt geomorfològic i estratigràfic d'elevat interès per la interpretació de la geologia. S'hi pot observar el vulcanisme, les falles i les roques eocèniques per interpretar els processos geològics que el formaren i la relació entre ells. És l'únic indret a Catalunya on es conserva una vall formada per cons volcànics i cingleres sense cap cicatriu que la malmeti. Estratigràficament també hi ha present una seqüència molt interessant al passar de les roques paleozoiques a les terciàries amb absència del secundari, la qual cosa indica una discordància geològica, procés geològic molt interessant. I el que és més important, es localitza a les immediacions d'un Parc Natural d'elevat interès geològic on per l'atzar del destí no s’ha inclòs aquest indret d'igual valor que l'existent uns metres més enllà. Malmetre aquest conjunt geològic pot implicar no poder fer un pas enrere en cas que es reconsideri la inclusió d’aquest espai rellevant, també des del punt de vista geològic, dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.Des del punt de vista paisatgístic, el PTDG (2008) defineix la Vall de la Llémena com a Unitat Espacialment Significativa (UES). Això significa que tant la vall de la Llémena, com també les seves valls secundàries i marges muntanyosos tenen una especial interès paisatgístic. El paisatge del tram alt de la vall, té una consideració d

’excel·lència dins la Garrotxa. Aquesta aportació prové de l’Estudi de les condicions paisatgístiques de les comarques de Girona (UPC, CRPP+, 2003).En el terme municipal de Sant Aniol de Finestres i, concretament, a la zona de La Barroca la Institució Catalana d’Història Natural ha detectat la presència de Pimpinella Tragium, (família de les umbellíferes) espècie detectada a només tres indrets de Catalunya, 2 a Tarragona i el tercer a aquesta zona de La Barroca, única a comarques gironines. El decret aprovat el passat 26 d'agost, de creació del Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya (Annex I) cataloga la Pimpinella Tragium com a espècie vulnerable i la protegeix. La Institució ha localitzat aquesta planta en les cingleres entre Sant Roc i Amer, però no s'ha prospectat encara les cingleres orientades al Sud, Sud-Oest i Sud-Est. La planta és present a la zona i explotació com la que es projecta afectaria el seu hàbitat i/o la seva població (Article 2 Espècies catalogades: Les espècies i subspècies incloses en aquest Catàleg comprenen la totalitat de les poblacions naturals que es troben a Catalunya). La catalogació com a espècie o subspècie amenaçada comporta, llevat de les excepcions establertes al present Decret -art. 2 punts a) i c)-, la prohibició de dur a terme les actuacions següents:

a) Qualsevol actuació no autoritzada amb el propòsit o resultat de destruir-les, mutilar-les, tallar-les o arrancar-les, així com la recol·lecció de les seves llavors, pol·len o espores.<...>

c) Alterar-ne l'hàbitat afectant negativament les seves poblacions.

La població de Pimpinella Tragium de La Barroca és objecte d'un seguiment per part de la delegació a la Garrotxa de la Institució Catalana d'Història Natural (Annex II), i es tracta d'una població força petita i dispersa.

Des del punt de vista de protecció de la fauna salvatge autòctona, Llei 22/2003, de 4 de juliol, del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, (Annex III), l’Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya 1999-2002 ha certificat a la zona de la Barroca diverses espècies que hi nien com és el cas del Duc Strigidae, l'Àliga Marcenca, Falcó Mostatxut i el Falcó Pelegrí, i diversos exemplars d’aquestes espècies han estat anellats per tècnics de l’Institut Català d’Ornitologia en diferents campanyes. Dins de l’àrea d’influència també cal remarcar la presència del Tritó Pirinenc, amfibi endèmic de la zona pirinenca catalana, citat a l’organisme de gestió del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, anys 2006, 2007 i 2008.

A banda d’aquestes espècies més rellevants, a la zona de La Barroca i a la seva àrea d’influència hi ha tot un seguit d’espècies animals protegides per la llei 22/2003 –(Annex IV) – la presència de les quals ha estat acreditada per, entre d’altres, el Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona, Institut Català d’Ornitologia (ICO), Departament de Biologia Aquàtica de la Universitat de Girona, Museu de Ciències Naturals de Granollers.Des del punt de vista ambiental i tal com indica el PDTG (2008), part del municipi de Sant Aniol de Finestres (1384 ha) pertany a l

’Espai Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, de les quals 590 ha també formen part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. A més es troba molt pròxim a l’Espai d’Interès Natural (EIN) de les Muntanyes de Rocacorba. Aquesta situació estratègica fa que els espais situats entre els dos espais EIN (recordem que una part d’aquest espai protegit és també Parc Natural) presentin, des d’un punt de vista ecològic, un valor connector d'especial interès. Tal com indica el PDTG (2008), dos dels nou principals connectors ecològics de la comarca es troben justament en l'espai objecte d'al·legació (Annex V). Es tracta de l'Eix Puig d'Helena - Pla de Sant Roc i l'Eix fluvial de la vall de la Llémena. El primer dels eixos, de direcció nord-est a sud-oest, és una zona de connexió que permet un continu ecològic entre el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i altres espais d’interès natural de la Selva. No presenta impactes greus i esdevé un enclavament estratègic per tal d’assegurar la connexió cap al sector sud de la comarca. El segon dels eixos, per bé que potencialment menys afectat per la possible activitat extractiva i consegüent abocador, és una vall fluvial d'orientació nord-oest a sud-est. Ecològicament enllaça el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa amb l'EIN Muntanyes de Rocacorba i la zona volcànica del nord-oest del Gironès. Per tant, el seu valor de connector ecològic és elevat.

Tal com proposa el PDTG (2008), són espais de valor natural i connectors ecològics la Conca alta de la Llémena i el Pla de Sant Roc – Puig Prunell. Per tant, la conservació d’ambdós espais és necessari. Sumat a això, s’ha inclòs com a sòl de protecció especial aquell procedent d’espais protegits, els connectors i els espais naturals d’interès regional (Annex VI). La protecció en aquests casos és integral. La Conca alta de la Llémena ha estat seleccionada com a connector ecològic i el Pla de Sant Roc - Puig Prunell ha estat seleccionat com a espai ecològic dins la xarxa d'espais naturals proposada pel PDTG (2008).Que una activitat com la que es planteja comportaria un impacte directe a la riera de la Llémena, que forma part de la Xarxa Europea Natura 2000, bé sigui per la pròpia operativa d'extracció, com per l'ús de maquinària pesant o el trànsit que comporta de camions. Cal valorar que l'altiplà de la Barroca té com a mínim dos saltants d'aigua que, barrejat amb l

’aigua de pluja traslladarien amb gran celeritat pols, sediments i la contaminació habitual o accidental de l'explotació minera a la riera de la Llémena.

QUART.- Que l'Ajuntament de Sant Aniol de Finestres ha acordat en Ple Extraordinari -Annex VII- i per unanimitat oposar-se a la instal·lació de qualsevol mena de pedrera i de treballar per incloure aquesta prohibició en el seu ordenament urbanístic a fi i efecte d'impedir l'activitat relacionada amb les extraccions d'àrids.

CINQUÈ.- De l’exposat se’n desprèn que resulten més rellevants els interessos públics ambientals, naturals i socials que ha de perseguir l’acció de l’Administració Pública, respecte a d’altres interessos privats.Aquest rellevància i prevalença de l’interès públic al medi ambient (també dret – deure) dels ciutadans ha estat recollida i referendada per la Jurisprudència del Tribunal Suprem en diverses ocasions, inclús per l’adopció de mesures cautelars (entre elles la suspensió); en aquest sentit

ATS 19 de febrer de 1990 (TS 1990\1439):

En la defensa del medio humano -uno de los más preocupantes problemas que se plantean hoy día- los poderes públicos tienen marcado muy claramente la conducta a seguir; protección y defensa de aquél. Y ello no sólo por sentido común, que no sería argumento desdeñable, sino porque la propia Constitución española de 27 de diciembre de 1978 ( RCL 1978\2836 y ApNDL 1975-85, 2875), en su importe art. 45.2 les impone el deber de velar por una utilización racional de los recursos naturales. Obviamente ese deber constitucional alcanza no sólo a la Administración pública sino también a los Tribunales.

En el mateix sentit STS 18 d’abril de 1990 (TS 1990\3650):

“<…> pues bien, en relación con este punto hay que decir que cualquier interpretación que se haga del citado precepto debe ser analizada desde la perspectiva del artículo 45 de la Constitución ( RCL 1978\2836 y ApNDL 1975-85, 2875), que, como ha tenido ocasión de decir en más de una ocasión este Tribunal, no es una norma programática ni un pío deseo cuya eficacia deba quedar al albur de las convicciones ecologistas o no de los titulares de los poderes públicos. Esto quiere decir que ese «derecho a disfrutar de un medio ambiente adecuado para el desarrollo de la persona» tiene un contenido protegible y por eso los poderes públicos tienen el deber de velar («velarán» dice el número 2 de ese artículo) por su efectivo ejercicio, a cuyo efecto deben «proteger y mejorar la calidad de vida y defender y restaurar el medio ambiente».

Com ja s’ha manifestat els terrenys on es pretén la ubicació de la futura extracció de calcària, o zona minera, estan al límit, o a una gran proximitat del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Aquestes zones al costat d’un enclau protegit tenen una especial protecció al tenor d’una línia jurisprudencial ja molt consolidada per el propi Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en aquest sentit Sentència 406/1997, de 12 de maig, TSJC ratificada per Sentència del Tribunal Suprem de data 18 de desembre de 2001, relativa a un restaurant i centre lúdic-esportiu proper a la Reserva Natural de Sant Llorenç de Montgai:

“Descartable cualquier utilidad pública – el propio núcleo definido del concepto lo excluye – en la utilización del suelo rústico que se pretende, restaría un presunto interés social turístico – deportivo, que, en este caso, el Tribunal entiende que no debe satisfacer a costa del suelo no urbanizable contiguo a una zona de protección especial faunística <…> Cierto es que la construcción autorizada, y así se desprende de la pluralidad de informes de Organismos Públicos aportados a autos, no se halla comprendida dentro del ámbito perimetral delimitado por la citada Orden, pero su inmediatez a la misma, ya que la construcción comienza – tal como aparece en la memoria del proyecto – justo al finalizar los cinco metros lineales del cauce del rio, que delimita el dominio público y que marca el límite en aquel punto de la zona protegida, hacen difícil entender que tal emplazamiento sea casable con aquella finalidad de proteger “una de las zona húmedas de mayor extensión e interés de las tierras de poniente <…>

La utilidad pública de protección de determinadas especies de la fauna salvaje de Cataluña en peligro de extinción, exigía de la Administración Autonómica la no autorización de la construcción pretendida cuando no consta que su proximidad, su contigüidad, a la zona especialmente protegida contribuya al equilibrio y conservación de aquel ecosistema <…>”

Igualment la Sentència 868/1993 del TSJC d’11 de novembre, referida a un projecte d’urbanització al costat de la llacuna de la Platjola, propera al Parc Natural del Delta de l’Ebre, en la que es dictamina que l’interès públic que significa la protecció del parc i la seva àrea d’influència, és superior a l’interès privat. Atenent a tot allò exposat anteriorment, DEMANEM:

Que La Direcció General d’Energia i Mines del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb l’Ajuntament de Sant Aniol de Finestres informin negativament de la petició de permís d’investigació minera en aquest municipi i que desestimi la petició de la Promotora Mediterránea-2 S.A. de realitzar qualsevol altra activitat, com ara permís per a prospecció minera o extracció de materials geològics a La Barroca; i aplicar aquest mateix principi al conjunt del municipi de Sant Aniol de Finestres.Que l

’Ajuntament de Sant Aniol de Finestres prengui les mesures necessàries a fi de prohibir l’activitat minera dins el terme municipal, en vista aquesta al·legació i atenent al fet que la pràctica totalitat dels veïns s'hi oposa.

Que es traslladi aquesta prohibició a les normatives municipals, comarcals i de Catalunya i es comuniqui a totes les instàncies de l’Administració a fi efecte que s’aturin i es revoquin immediatament els tràmits i peticions que puguin haver-hi actius. Sant Aniol de Finestres, 27 de setembre de 2008. (Vall del Llierca Argelaguer)   Projecte d'instal·lació nou abocador de la comarca de la Garrotxa   Variants i pedreres

Comments

ACN/Vall del Llierca, Argelaguer: Projecte d'instal·lació nou abocador de la comarca de la Garrotxa.-El Consell Comarcal de la Garrotxa de Convergencia i Unió (CiU Olot) té ´parat´ el projecte del nou abocador fins a finals d´aquest any 2008. El president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona i Agustí (CiU), assegura que el projecte d'instal·lació del nou abocador de la comarca està 'parat' i no es reprendrà fins a finals d'aquest any.

El també alcalde de Sant Joan les Fonts (CiU) ha explicat que aquest és un tema urgent, perquè com més temps es tardi en decidir la seva ubicació, menys anys de vida tindrà l'evocador de Beuda on actualment s'envien totes les deixalles. Respecte la possible ubicació a Sant Aniol de Finestres, ha dit que té les 'mateixes possibilitats' que els altres 20 municipis de la comarca (menys Sant Ferriol - Besalú).
'Està clar que d'aquí a finals d'any alguna cosa s'haurà de fer, perquè com més tardem més problemes tindrem amb les deixalles de la comarca', ha assenyalat Joan Espona. Pel que fa a les opcions de Sant Aniol de resultar elegida per a la ubicació del nou abocador, ha assegurat que de moment aquest municipi té 'les mateixes possibilitats' que els altres 20 de la comarca, però també ha dit que entenia que no era el més adequat a nivell mediambiental, econòmic ni pràctic perquè l'abocador actual es troba a Beuda.
Tot i això, ha recordat que si es decidís finalment per Sant Aniol de Finestres, caldrà ser 'valents' perquè el que està clar és que 'de deixalles en fem tots'. Espona ha assegurat que el calendari està parat i que el consell encara ha de precisar quina serà l'estratègia a seguir fins a finals d'any. Ha posat l'exemple d'altres infraestructures polèmiques que estan funcionant sense problemes i amb l'acord i 'solidaritat' dels veïns. Una d'aquestes és la planta de compostatge que hi ha a la Canya, ubicada a menys de cent metres dels veïns sense que aquests es queixin. Segons Espona, aquest és un exemple de que 'si les coses es fan bé, hi pot anar perfectament'.
Espona ha agraït la col·laboració d'algunes persones que han treballat estretament amb el consell per buscar solucions a aquests problemàtiques, mentre que d'altres 'opten per fer plataformes per la cultura del no i sense coneixement', ha declarat. Aquestes paraules anaven dirigides a la plataforma Salvem Sant Aniol de Finestres, contrària a la instal·lació d'una pedrera i a la possible ubicació del nou abocador, amb qui Espona es va reunir fa uns dies per parlar del segon tema, perquè de la Pedrera de Ciments Molins S.A. Promsa el Consell no té competències.

Comments

Vall del Llierca, Argelaguer: Autorització administrativa instal·lació línia elèctrica aèria SE Olot-(Argelaguer)-SE Serinyà per canvi de tensió de 66 kV a 132 kV.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, DOGC núm. 5209 - 04/09/2008.-RESOLUCIÓ: ECF/2687/2008, d'11 de juliol, per la qual s'atorga a les empreses Endesa Distribución Eléctrica, SL, i Bassols Energia, SA, l'autorització administrativa d'una instal·lació elèctrica (exp. 04/7751).

Les empreses Endesa Distribución Eléctrica, SL, amb domicili social al carrer Príncep de Vergara, 187, Madrid, i Bassols Energia, SA, amb domicili social a l'avinguda de Girona, 2, Olot (Garrotxa), han sol·licitat davant els serveis territorials a Girona del Departament d'Economia i Finances l'autorització administrativa, la declaració en concret d'utilitat pública, l'avaluació d'impacte ambiental i l'aprovació del Projecte d'execució de la reforma de la línia elèctrica aèria SE Olot-(argelaguer)-SE Serinyà per canvi de tensió de 66 kV a 132 kV, als termes municipals d'Olot, la Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts, Montagut i Oix, Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, Tortellà, Sales de Llierca, Sant Ferriol, Besalú, Beuda i Serinyà, a la demarcació de Girona.

D'acord amb el que preveu l'article 146 de l'esmentat Reial decret 1955/2000, d'1 de desembre, es va sol·licitar un informe als ajuntaments de Sales de Llierca, Argelaguer, la Vall de Bianya i de Beuda, Diputació de Girona, Serveis Territorials de Carreteres, Demarcació de Carreteres de l'Estat a Catalunya, Agència Catalana de l'Aigua i a Telefònica. En aquesta etapa de tramitació de l'expedient l'ajuntament de Montagut i altres varen demanar un canvi de traçat de l'esmentada línia.

En data 20 de maig de 2005 els promotors van presentar un annex al projecte, però a causa de la importància de la modificació es va redactar un nou projecte que va tenir entrada als serveis territorials en data 28 de juliol de 2005 i es va iniciar un nou tràmit de tot l'expedient.

En compliment dels tràmits que estableixen l'article 6 del Decret 351/1987, de 23 de novembre, pel qual es determinen els procediments administratius aplicables a les instal·lacions elèctriques, i els articles 125 i 144 del Reial decret 1955/2000, d'1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d'autorització d'instal·lacions d'energia elèctrica, la sol·licitud esmentada s'ha sotmès a un període d'informació pública mitjançant l'Anunci publicat al DOGC núm. 4502, de 3.11.2005; al BOE núm. 291, de 6.12.2005, i als diaris El Punt Diari 26.10.2005 i el diari de Girona de data 27.10.2005. Posteriorment es va fer l'anunci d'informació pública de l'avaluació de l'estudi d'impacte ambiental corresponent a tota la línia, ja que en els anuncis anteriors solament es referia a l'estudi d'impacte ambiental de la zona volcànica de la Garrotxa en el DOGC núm. 4670, de data 6.7.2006.

Paral·lelament al tràmit d'informació pública, en compliment del que disposa l'article 144 del Reial decret 1955/2000, d'1 de desembre, s'ha comunicat als ajuntaments corresponents la llista dels béns i els drets afectats per la instal·lació, perquè l'exposin al públic i que les persones interessades puguin consultar-la i puguin corregir, si s'escau, les possibles errades o omissions que hi pugui haver, així com formular les al·legacions que creguin procedents, d'acord amb el que disposen els articles 145 i 147 del Reial decret esmentat.

En aquesta etapa de la tramitació es van presentar les següents al·legacions particulars: Residencial de l'Empordà, SL, Pilar Serra Vila, Pere Aubert Coma, Pere Vilar Remisa, Joaquim, Puigdevall Teixidor, Antoni Desheures Gallifa, M. Del Tura Bosch Güell, TEICON, SL, Associació de Veïns de La Cometa, LLAUDES, SL, i Juan Estela Serra. Aquestes al·legacions van ser trameses al departament de Medi Ambient i a la promotora per a que fes les seves consideracions.

D'acord amb el que preveu l'article 146 de l'esmentat Reial decret 1955/2000, d'1 de desembre, es va sol·licitar un informe als ajuntaments de Sant Jaume de Llierca, Sales de Llierca, Olot i Besalú i a Telefónica els quals emeten informe favorable a l'esmentada instal·lació elèctrica; a Gas Natural SDG, SA, que emet informe amb condicionats; als ajuntaments de Sant Joan les Fonts, Argelaguer, Tortellà, Sant Ferriol, Serinyà, Beuda i la Vall de Bianya i al servei territorial de Carreteres que prèvia reiteració no s'han manifestat, per la qual cosa s'entén la seva conformitat al projecte; i a l'Agencia Catalana de l'Aigua, la demarcació de Carreteres de l'Estat a Catalunya i la Diputació de Girona, que emeten informes amb condicionats que són acceptats per l'empresa peticionària. Per altra banda l'Ajuntament d'Oix i Montagut emet informe desfavorable i demana la paralització del procediment d'aprovació del pas de la línia pel seu terme municipal.

El departament de Medi Ambient i Habitatge en la ponència del dia 5 de setembre de 2006 va aprovar la declaració d'impacte ambiental de la reforma de la línia elèctrica SE Olot-SE Serinyà. En data 7 de novembre de 2006 l'esmentat departament va acordar l'aprovació de la correcció d'errades de l'acord de la ponència de 5 de setembre de 2006 i que bàsicament prenia en consideració la variant de la línia pel seu pas pel terme municipal d'Oix i Montagut, en concret la zona anomenada La Cometa.

Amb data 16 de maig de 2007, per donar compliment al contingut de la declaració d'impacte ambiental en aquest aspecte, els peticionaris de l'actuació van presentar un nou projecte que recollia aquesta modificació del traçat en el terme municipal d'Oix i Montagut entre els suports T.33 i T.42 que afectava els organismes i empreses de serveis següents: ajuntaments d'Oix i Montagut i Sant Jaume de Llierca, Telefónica, Demarcació de Carreteres de l'Estat, Agència Catalana de l'Aigua i Gas Natural SDG, SA.

D'acord amb l'article 146 de l'esmentat Reial decret 1955/2000, d'1 de desembre, es va sol·licitar informe a tots ells de tal manera que: l'Agència Catalana de l'Aigua, prèvia reiteració no s'ha manifestat, per la qual cosa s'entén la seva conformitat al projecte; la resta ha emès informe favorable o amb condicionats que han estat acceptats pels promotors i l'ajuntament de Sant Jaume de Llierca ha emès informe desfavorable al canvi de traçat, de tal manera que no s'ha pogut arribar a cap acord amb aquesta corporació local.

Els motius de l'informe desfavorable per a la modificació del traçat, són fonamentalment: de caire urbanístic atès que el nou traçat afecta terrenys qualificats de sòl urbà industrial, zona verda i equipaments de titularitat municipal limitant l'ús a què estan destinats i pel que fa a l'afectació a sòl no urbanitzable s'haurà de tramitar, d'acord amb l'article 48 del text refós de la Llei d'urbanisme, la compatibilitat urbanística com a projecte d'actuació específica d'interès públic.

Com a conseqüència del canvi de traçat es van veure afectats nous propietaris, altres van quedar desafectats i a altres se'ls va variar l'afectació de la finca, per la qual cosa es va fer un nou anunci d'informació pública que es va publicar al DOGC núm. 4924, de 12.7.2007; al BOE núm. 168, de 14.7.2007, al Diari de Girona de 9.7.2007 i al Punt Diari de 10.7.2007.

A tots els nous propietaris afectats se'ls hi va enviar separata de l'afectació i les al·legacions presentades pels senyors Josep Portas Fàbrega i els hereus de Pere Davesa Urtós: Sacramento Blázquez Lozano i Josep Portas Fàbrega, van ésser trameses als promotors, els quals van fer les seves consideracions.

Fonaments de dret : Vist el Decret 351/1987, de 23 de novembre, pel qual es determinen els procediments administratius aplicables a les instal·lacions elèctriques, i el Reial decret 1955/2000, d'1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d'autorització d'instal·lacions d'energia elèctrica; Vistes la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya; Vista la declaració d'impacte ambiental que ha inspirat el canvi de traçat per a la instal·lació sotmesa a tràmit; Vist l'informe favorable dels Serveis Territorials del departament d'Economia i Finances a Girona; Atès que els motius de l'informe desfavorable de l'Ajuntament de Sant Jaume de Llierca ho són en matèria aliena a la Direcció General d'Energia i Mines i són competència d'altres òrgans administratius i que s'ha seguit la tramitació vigent per a aquesta instal·lació, Resolc:

1.- Atorgar a les empreses Endesa Distribución Eléctrica, SL, i Bassols Energia, SA, l'autorització administrativa per a la reforma de la línia elèctrica aèria SE Olot-SE Serinyà per canvi de tensió de 66 kV a 132 kV, als termes municipals d'Olot, la Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts, Montagut, Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, Tortellà, Sales de Llierca, Sant Ferriol, Besalú, Beuda i Serinyà, a la demarcació de Girona (exp. 04/7751).

2.- Elevar al Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya la declaració utilitat pública i l'aprovació del projecte d'execució per a aquesta instal·lació, atès l'informe desfavorable de l'ajuntament de Sant Jaume de Llierca.

Contra aquesta Resolució, que no exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs d'alçada davant del conseller d'Economia i Finances (c. Provença, 339, 08037 Barcelona), en el termini d'un mes comptat des de l'endemà de la seva publicació, d'acord amb el que disposa l'article 114 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, i segons la redacció que en fa la Llei 4/1999, de 13 de gener. Barcelona, 11 de juliol de 2008. Agustí Maure Muñoz. Director General d'Energia i Mines. (08.192.168)   Línia elèctrica aèria 66 kV Garrotxa - Pla de l´Estany, SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà, Banyoles   Al.legacions. Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanisme de Girona (PTOP). Registre Entrada núm 1361 Alegaciones   Xarxa eléctrica Olot-Serinyá, tram Argelaguer; Sr. Alcalde President: Ajuntament de Argelaguer.    Instancia Registre Xarxa eléctrica Olot-Serinyá, tram Argelaguer; Limnos solicita un Estudi de Impacte Ambiental   Ajuntament de Argelaguer Registre de Sortida núm 75 data 25-02-2008, Resposta - Assumpte: Reforma línea elèctrica subestació Olot-Serinyà per canvi de tensió de 66 Kv. A 132 Kv. (Bassols Energia S.A. Endesa)    Recurs d´Alçada, Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanisme de Girona (PTOP). Registre Sortida núm 0365S/33393/2008   La germana petita de la MAT: Els ajuntaments de Serinyà, Esponellà i Crespià s'enfronten al projecte d'una nova línia de 132 kV.

Comments

Imma Merino, El Punt: Variants i pedreres,.-A vegades em pregunto, i no és retòrica, de què serveix una columna d'opinió. M'ho pregunto en relació amb la mateixa columna, a banda del fet que sigui una de les maneres de guanyar-me la vida. També podria plantejar-me si ha de servir per a alguna cosa, però ha de ser només per cobrar uns diners ocupant paper, si no és embrutint-lo? De què pot servir, doncs? Per exposar el meu punt de vista sobre determinats fets, per crear atenció respecte de determinades coses? Pot interessar a algú el meu punt de vista o les coses de les quals parlo? Sense tenir la vanitat de creure-ho, almenys s'ha d'intentar, com també que pugui existir el plaer de llegir el text que s'estén verticalment per la columna. S'ha d'intentar perquè no em serveixi només a mi mateixa, ja que tinc el privilegi de disposar d'aquest espai. Però aquest intent obre a una més gran complexitat. Això perquè, tot buscant la recepció de l'altre, no crec que se l'hagi de convèncer o voler la seva adhesió. Ni tan sols tenir la pretensió d'influir-hi, sense oblidar que la capacitat d'influència s'ha de saber molt limitada. Si aquest fos l'espai per a una reflexió compartida, encara que sigui en la distància o sense intercanvi directe, potser ja serviria d'alguna cosa. Tampoc no he pensat mai que pogués ser el portaveu de ningú, de cap col·lectiu, de cap causa. No em sento representant de res. Tanmateix, a vegades m'arriben inquietuds i vindicacions que busquen ser transmeses. I penso si no faria més servei cedint aquest espai a aquells que les fan. Que l'escrivissin aquells que consideren que el traçat previst de la variant de la Bisbal tindrà un impacte ambiental i estètic irreparable. O aquells altres que denuncien que el projecte de construcció d'una pedrera a Sant Aniol de Finestres és una amenaça per a la vall de Llémena que, si es realitza, destruirà el paisatge, i així la relació amb l'entorn, i tindria efectes perjudicials en la vida i la salut dels seus habitants. Una pedrera per extreure roca calcària i elaborar més ciment, com si no s'hagués construït/destruït prou.    Projecte de Pedrera per fer ciment: Salvem Sant Aniol de Finestres Salvem la Vall de Llémena    Salvar la nostra identitat    Ni residus ni pedrera, salvem Sant Aniol de Finestres, salvem la Vall de Llémena    Salvem Sant Aniol de Finestres Garrotxa     Garrotxa, novament la “Planta de Triatge de Residus Comarcal“ al municipi de Sant Ferriol     Ni residus ni pedrera, salvem Sant Aniol de Finestres, salvem la Vall de Llémena

Comments

Salvador Garcia - Arbós: Els arxius secrets del règim.-Dipositada als fons de l'Arxiu Històric de Girona ja hi ha tota la documentació necessària, procedent de l'antic Govern Civil, per estudiar el costat més tenebrós del franquisme. «És un rendiment de comptes que calia fer per Girona, per Catalunya i per a la memòria històrica. Com a subdelegació ens en sentim orgullosos», manifestava ahir a la tarda el subdelegat del govern a les comarques gironines, Francesc Francisco-Busquets.

El subdelegat reconeix que durant molt de temps va custodiar un tresor inconegut, molt repartit en edificis oficials de Girona i Vilamalla, i no pas en les millors condicions de conservació. Una feinada d'inventari i indexació de dos arxivers, Nuri Faig i Martí Blesa, durant dos anys, ha posat al descobert una documentació més important del que podien pensar els historiadors a priori.

Entre la documentació dipositada per la Subdelegació del Govern de Girona a l'Arxiu Històric Provincial –«provincial perquè és responsabilitat de l'Estat», remarca el subdelegat– hi ha documents molt interessants per les persones de què parlen. Per exemple, el document de la policia de Figueres que narra «la congestión cerebral y el catarro bronquial» que van portar Walter Benjamin a morir a Portbou el 26 de setembre del 1940. O un informe del 1953 sobre les responsabilitats polítiques del president a l'exili Josep Irla i Bosch. En un dels documents sobre persones investigades, hi destaca l'escriptor Josep Pla, del qual se sospitava que era espia. L'Arxiu Històric ha indexat 42.300 noms de persones detingudes o controlades en passar la frontera, entre les quals destaquen tant jueus i europeus fugitius dels nazis com membres de la Gestapo refugiats i acollits per l'Espanya franquista, com ara un document sobre nazis malgastadors allotjats en un balneari de Caldes. Hi ha un altre índex de 25.500 persones investigades per motius diversos.

D'entre la documentació destaca la preocupació del règim franquista pel català: el governador denuncia que capellans resin, prediquin i ensenyin religió en català, en contra dels preceptes sobre la lengua oficial. També se sap de trasllats d'ossos de morts del bàndol nacional al Valle de los Caídos. A l'Arxiu Històric de Sant Josep hi ha dipositada, oficialment des d'ahir, tota la documentació generada pel Govern Civil de Girona entre el 1772 i el 2002, un total de 3.995 unitats d'instal·lació entre capses, llibres de registre i lligalls, a més de fotografies i col·leccions de cartells i fullets de festes majors i de curses de braus. Als baixos de la Subdele gació del Govern on hi havia aquesta documentació històrica tan rellevant, hi ha avui l'oficina d'estrangeria i els seus arxius, que algun dia interessaran a molts gironins.

Comments

Vall del Llierca, Argelaguer: Medvédev y Zapatero “las partes contratantes”.-El presidente de Rusia, Dmitri Medvédev, y José Luis Rodríguez Zapatero, se reunen en Leningrado (san peterburgin) para examinar problemas de seguridad europea e internacional y vías de fomento de la cooperación económica bilateral, “las partes contratantes” de la segunda parte, harán pié en la necesidad de crear un nuevo sistema de seguridad internacional y cooperación porque el llamado modelo unipolar demostró su incapacidad de superar las crisis contemporáneas. Los líderes ruso y español también intercambiarán opiniones sobre las relaciones Rusia-OTAN, la situación en Oriente Medio y el problema nuclear iraní, así como examinarán las vías de fomento de la cooperación económica y comercial entre Rusia y España, el comercio bilateral entre el Reino de España y CEI-Rusia sumó 7,5 mil millones de $ dólares el año pasado. En el primer semestre de 2008 los intercambios comerciales llegaron a 4,8 mil millones de $ dóllars, el año pasado más de 300.000 ciudadanos CEI-Rusia visitaron el Reino de España de Juan Carlos I y familia..., y unos 80.000 españoles hicieron viajes a Rusia.

Comments

Vall del Llierca, Argelaguer: Línia elèctrica aèria 66 kV Garrotxa - Pla de l´Estany, SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà, Banyoles.-La Generalitat ha donat autorització administrativa a la reforma de la línia elèctrica aèria SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà a les empreses Endesa Distribución Eléctrica, SL, i Bassols Energia, S.A. La modificació consisteix a canviar la tensió de 66kV a 132kV, als termes municipals d'Olot, la Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts, Montagut i Oix, Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, Tortellà, Sales de Llierca, Sant Ferriol, Besalú, Beuda i Serinyà.
Abans de donar l'autorització, el Govern va demanar un informe als ajuntaments de Sales de Llierca, Argelaguer, la Vall de Bianya i Beuda. A més de als Serveis Territorials de Carreteres, la Demarcació de Carreteres de l'Estat, l'Agència Catalana de l'Aigua i a Telefònica. Alguns ajuntaments van demanar una modificació de traçat de la línia. En tant que l'Agència Catalana de l'Aigua i la Demarcació de Carreteres de l'Estat a Catalunya van emetre infomes condicionats que van ser acceptats.
En el curs burocràtic també van haver-hi al·legacions particulars.
El Departament de Medi Ambient aprovà la declaració d'impacte ambiental.   Al.legacions. Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanisme de Girona (PTOP). Registre Entrada núm 1361 Alegaciones   Xarxa eléctrica Olot-Serinyá, tram Argelaguer; Sr. Alcalde President: Ajuntament de Argelaguer. Instancia Registre   Xarxa eléctrica Olot-Serinyá, tram Argelaguer; Limnos solicita un Estudi de Impacte Ambiental   Ajuntament de Argelaguer Registre de Sortida núm 75 data 25-02-2008, Resposta - Assumpte: Reforma línea elèctrica subestació Olot-Serinyà per canvi de tensió de 66 Kv. A 132 Kv. (Bassols Energia S.A. Endesa)   Recurs d´Alçada, Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanisme de Girona (PTOP). Registre Sortida núm 0365S/33393/2008   La germana petita de la MAT: Els ajuntaments de Serinyà, Esponellà i Crespià s'enfronten al projecte d'una nova línia de 132 kV.

Comments

Oriol Mas: Argelaguer, el “país de mai més”.-Un homenatge va reconèixer ahir la feina de Josep Pujiula, conegut com a «Tarzan» o «el Garrell» per la creació d'unes cabanes i laberints que s'han convertit en un signe d'identitat del poble.
Josep Pujiula té 71 anys, era torner d'ofici i té dos sobrenoms: un és el de tota la vida, el Garrell, heretat de la família, de Castellfollit de la Roca. Així és com el coneixen i com s'identifica. L'altre, més mediàtic, és el del Tarzan d'Argelaguer. El motiu és, diguem-ho així, la seva obra arquitectònica: el conjunt de cabanes, ponts, torres i laberints que ha anat erigint durant dècades i en diversos episodis. Sense pressupostos ni plànols, només amb les seves mans i fustes d'acàcia, ha rebut el reconeixement d'arquitectes d'arreu del món i apareix en llibres i guies en català, espanyol, anglès i fins i tot japonès. I ha convertit els seus poblats en un signe d'identitat del poble.

Va començar fa uns trenta anys amb un petit parc d'animals amb quatre ànecs i cabres, al costat de la carretera N-260 d'Argelaguer a Olot. Llavors va ser quan va començar a construir el famós poblat de cabanes, una obra espectacular amb set cabanes interconnectades i amb una estructura laberíntica que feia les delícies de curiosos, estrangers, estiuejants i tota la gent de la comarca. Fa set anys, la manca de cobertura legal i el desdoblament de la carretera van obligar el Garrell a desmuntar la seva obra. Ell mateix va anar desfent-la peça per peça, però un cop ho va tenir tot cremat, va tornar a engegar un nou projecte. Va crear una font i una petita piscina de pòrtland i va tornar a construir una torre i uns petits passadissos a base de branques. D'aleshores ençà ha continuat, dia rere dia, amb la seva afició, i ara l'espai ja s'ha convertit en un autèntic laberint amb pujades i baixades, camins falsos, ponts, dues torres i una cabana. I que, com ha fet sempre, anirà ampliant al seu ritme, sense cap esquema previ. Aquesta obstinació va ser la causa, ahir, d'un homenatge que li va fer la gent d'Argelaguer, organitzat per l'associació de joves del poble, juntament amb altres entitats locals. Prop de cent cinquanta persones van assistir a un dinar davant mateix del laberint, i hi va haver música, concurs de fotos i jocs, entre altres activitats, fins que va arribar el moment del lliurament d'una placa commemorativa. Durant generacions la mainada d'Argelaguer ha jugat amb el Garrell i en les seves cabanes, i ahir li ho van agrair: «Jo sempre ho he fet com una afició, però si la gent ho valora això també ajuda a tirar endavant», deia. De fet, ahir va ser un continu entrar i sortir de gent del laberint, sobretot nens i nenes de totes les edats que amb els seus pares pujaven a les torres, baixaven per la font i corrien pels passadissos.

Pujiula, doncs, és un d'aquells personatges únics, poc corrents, que a través d'un simple repte personal ha creat un petit món que si t'hi deixes perdre et transporta a fantasies infantils i lectures juvenils. Més que un Tarzan, Pujiula és, en el fons, un Peter Pan que ha fet d'aquest tros d'Argelaguer el seu particular país de mai més.   "Les Cabanes d'Argelaguer" Carta dirigida al Señor Alcalde de Argelaguer    La Associació de Joves Argelaguer ha organitzat un homenatge a Josep Pujiula    Tarzan    Homenatge al creador del Parc de can Sis Rals d´Argelaguer    Argelaguer homenatge a l´obra d´en Josep Pujiula “Garrell”  (Vall del Llierca Argelaguer)

Comments

Vall del Llierca, Argelaguer: Carta de apoyo a "Les Cabanes d'Argelaguer". Carta dirigida al Señor Alcalde de Argelaguer.-Estimado Señor Alcalde. Le estaría muy agradecido si me puede informar sobre su punto de vista al respecto del fabuloso trabajo arquitectónico del Señor Josep Pujiula, el cual creo es un honor para usted poder tener en su término municipal, y que todo el lugar se ha de intentar salvar. Para mi es muy importante saber si usted está de acuerdo con dicha obra o no, si la aprecia o no, si nos ayudaría a luchar por conservarla o no; así, de esta manera, sabríamos si estamos luchando con un mismo objetivo o si por el contrario le estamos molestando.
Reciba un cordial saludo. Atentamente. AMICS DE JOSEP PUJIULA, David Correa arquitecto. "Les Cabanes d'Argelaguer" Carta dirigida al Señor Alcalde de Argelaguer.   Argelaguer homenatge a l´obra d´en Josep Pujiula “Garrell”    Homenatge al creador del Parc de can Sis Rals d´Argelaguer   Tarzan   La Associació de Joves Argelaguer ha organitzat un homenatge a Josep Pujiula

Comments

Cartas a los leones: Què passa a la Diputació de Girona?, per Josep Maria Bosch. Girona.-Des de fa uns mesos i, més concretament, des del darrer canvi en el Govern de la Diputació, han estat passant una sèrie d'irregularitats que, com a contribuents, crec que tenim dret a conèixer: ho dic perquè algunes d'aquestes irregularitats les hem conegut a través de la premsa però sembla que n'hi ha d'altres, que no coneixem.
En primer lloc, només de començar el nou equip, el president va apujar-se el sou, d'una manera totalment incoherent amb els moments presents. El nou sou supera, de molt, el del president del Govern. Hem de tenir en compte que la nostra Diputació té unes responsabilitats, àmbit i pressupost, molt reduïts. D'altra banda, el seu president no destaca ni com a bon gestor, ni com una persona extraordinàriament capaç, ni tan sols com un orador acceptable. Després fou el fitxatge d'un cap de Protocol o de Relacions Públiques, quan ja en teníem un, que no es pot dir que fes un mal treball.
En tercer lloc, quan un exdiputat d'ERC no sortí elegit, se li buscà un "càrrec" (amb un bon sou) dins de l'organisme. Després els rumors que diversos "especialistes" en determinades matèries (sempre sota l'aixopluc dels partits) tenen sou de l'organisme; sembla que sense responsabilitats. Finalment acabem de saber que, en presentar-se els comptes anuals, hi ha una partida de 70.000 € euros (quasi 12 milions de les antigues pessetes) en despeses de Protocol i una altra de 25.000 de despeses de material d'oficina.
Crec que és el moment, Sr. president, en moments de crisi clara al país, de donar un clar canvi de rumb a la institució: els administrats li ho agrairem.

Comments

Damasus pontifex romanus: El anticlericalismo de la Cope.-Asi podríamos calificar la campaña sistemática que, con el pretexto de defensa de la fe y desde una concepción política insolidaria, se viene fomentando en la Cope de Jimenez Losantos, a este hecho lamentable, que ha cobrado virulencia y agresividad en los ultimos meses, apoyándose en el menor incidente o noticia, favorece una campaña que empieza a aparecer como sistemática, de desprestigio y difamación del clero y de los obispos, la denuncia pública de que algunos periodistas, de diferente condición jerárquica utilizan la predicación con fines políticos; pancartas e inscripciones contra el Vaticano y contra determinados obispos y sacerdotes, e incluso ataques, a toda la Conferencia Episcopal Española son una prueba de la intensidad que el anticlericalismo de la Cope va alcanzando entre nosotros.

Nn es nueva del todo la posición de quienes, en cualquier apertura de la Iglesia española hacia todos los hombres, están dispuestos a descubrir una maniobra del comunismo o de la masonería. Es sabido que a los padres conciliares se les repartieron escritos en el comienzo del último Concilio para que desconfiaran del sentido pastoral y aperturista del Vaticano II. En este contexto quizá haya que interpretar la actitud de quienes quieren encontrar en la Iglesia una aliada incondicional de sus opciones politico-temporales, sin tener en cuenta la autonomía de lo temporal y el legítimo pluralismo. Es necesario prestar atención a este fenómeno reaparecido entre nosotros y no hacerle el juego creyendo que se trata de defender a la Iglesia de España. Cualquier extremismo, sea del signo que fuere, con el pretexto de fidelidad a una Iglesia idealizada del pasado o del futuro, de hecho mina la unidad, el prestigio y la comunión de la Iglesia real y concreta; siembra la confusión en el pueblo, discrimina a los pastores legítimos no con criterios evangélicos y conciliares, sino con la medida de un ideario político. No impliquemos a la Iglesia española en disputas politicas, reconozcamos su independencia y autonomía para predicar el Evangelio y la doctrina social cristiana. No pretendamos servirnos de ella_, para afianzar posiciones politico-temporales. La Iglésia española está por encima de las opciones políticas, sean del color que sean... El respeto debido a los legítimos gobernantes, la colaboración de la Iglesia con el Estado en ciertas actividades compatibles con su misión y las buenas relaciones entre ambas sociedades, la inmaterial y la material, autónomas y mutuamente independientes, son exigencias del bien común de las personas, que al mismo tiempo son católicos y ciudadanos. Pero todos debemos cuidar de que estas relaciones no puedan ofrecer fundamento para erróneas interpretaciones. Tan funesto sería que la Iglesia y el Estado pudieran parecer enemigos como maridados. Es injusto, por otra parte, generalizar los fallos individuales y aislados, que puedan existir entre los sacerdotes, envolver en ataques generales y acusaciones gratuitas a toda la Jerarquía de la Iglesia, es desvirtuar el magisterio doctrinal auténtico. Obispos tiene la Santa Madre Iglesia para juzgar la ortodoxia doctrinal de los sacerdotes y nadie puede arrogarse funciones que no le competen. Bién está que la Iglesia española haya de ser Blanco de contradicción entre los hombres. Pero dejémosla que lo sea por predicar el Evangelio y su doctrina social indiscriminadamente a todos, por querer llevar adelante con entusiasmo el programa pastoral de apertura a todos los hombres, por querer dialogar con creyentes y ateos, para poder anunciar a todos a un Cristo que no hipotecó su mensaje universal a ningún grupo ni a ningún pueblo, que no se identificó con ningún ideario político y que se acercó por igual a justos y pecadores. (Argelaguer Vall del Llierca Garrotxa)

Comments

Vall del Llierca, Argelaguer: La Associació de Joves Argelaguer, i altres entitats d'Argelaguer ha organitzat un homenatge a Josep Pujiula, conegut també com en Garrell o en Tarzan, un home molt popular per haver construït el parc de cabanes i altres estructures de fusta i materials reciclats que hi ha als afores del poble. Els actes tindran lloc el diumenge dia 28. La gent està convocada a les onze del matí davant de l'ajuntament, des d'on s'anirà caminant fins al parc. Es visitarà el complex, hi haurà jocs per a la mainada i es farà un dinar popular. A la tarda hi haurà diferents espectacles i a la nit, una visita nocturna. Ho organitzen les entitats del poble, encapçalades per l'Associació de Joves. El seu portaveu, Adrià Nebot, ha explicat que l'homenatge vol ser un reconeixement a l'obra de Pujiula, que ha acabat sent un signe d'identitat d'Argelaguer. En Tarzan va començar a muntar el complex fa uns 35 anys a prop del rec de Can Sis Rals i durant aquest temps hi han passat milers de visitants. Arran de la construcció de l'autovia, fa poc, va haver de refer-lo. La Associació de Joves Argelaguer ha organitzat un homenatge a Josep Pujiula.   Argelaguer homenatge a l´obra d´en Josep Pujiula “Garrell”   Homenatge al creador del Parc de can Sis Rals d´Argelaguer   Tarzan

Comments

Vall del Llierca, Argelaguer: Es declara oficialment a Catalunya focus de llengua blava ubicat en una explotació del terme municipal de Sant Jaume de Llierca .-El Diario Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publicó la Declaración Oficial en Catalunya por del foco de lengua azul o fiebre catarral ovina por la presencia del virus en una explotación de Sant Jaume de Llierca (Girona).

La Conselleria de Agricultura, Alimentación y Acción Rural informó del caso tras recibir la confirmación del Laboratorio de Sanidad Veterinaria de Algete (Madrid).

Quan es va fer pública la detecció del focus de llengua blava, la directora general d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, Rosa Cubel, va explicar que és "molt probable" que es detectin més casos d'aquest virus en altres explotacions ramaderes gironines.
Aquest virus es transmet a través de les picades de mosquit i provoca problemes respiratoris i reproductius entre el bestiar oví, boví i caprí. Cubel va reconèixer que és "previsible" que en els propers dies es detectin més casos en altres granges de la zona de Montagut i Oix, Tortellà, Sales de Llierca i Argelaguer. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya DOGC núm. 5223 - 26/09/2008. DEPARTAMENT D'AGRICULTURA, ALIMENTACIÓ I ACCIÓ RURAL. ORDRE: AAR/420/2008, de 19 de setembre, per la qual es declara oficialment un focus de llengua blava a Catalunya.

Davant la confirmació de la positivitat a les proves per a la detecció de la llengua blava, fetes pel laboratori nacional de referència, de mostres preses a ovins amb simptomatologia, procedents d'una explotació ubicada al terme municipal de Sant Jaume de Llierca (Girona), cal procedir a la declaració oficial d'un focus de llengua blava a Catalunya.

D'acord amb la Llei 8/2003, de 24 d'abril, de sanitat animal, i el Reial decret 617/2007, de 16 de maig, pel qual s'estableix la llista de malalties d'animals de declaració obligatòria i se'n regula la notificació; En ús de les atribucions que m'han estat conferides,

Ordeno: Article únic. Es declara oficialment a Catalunya un focus de llengua blava ubicat en una explotació del terme municipal de Sant Jaume de Llierca (Girona). Aquesta declaració implica l'aplicació de les mesures sanitàries necessàries per a la lluita, el control i l'eradicació de la febre catarral ovina o llengua blava. Barcelona, 19 de setembre de 2008 Joaquim Llena i Cortina. Conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (08.267.038)

Comments

Joan Capdevila, Olot Garrotxa: Els Catàlegs de Masies i la Comissió d´Urbanisme.-La nova Llei d´Urbanisme regula el que s´ha de fer amb les masies i cases de pagès. Edificacions deteriorades, antigues, que responen a una situació històrica concreta i normalment sense cap paper dels que té un edifici nou. Fins ara s´estava a la decisió dels Ajuntament i la Comissió d´Urbanisme provincial que es podia fer o no, si es que podia fer res. La Llei hi dedica relativament pocs articles però determina que els Ajuntaments decidiran quines es poden restaurar, rehabilitar i reconstruir, per ­motius arquitectònics, socials, històrics, mediambientals i paisatgístics. Això es farà i es fa mitjançant un catàleg.
El concepte és ampli. La decisió és de l´Ajuntament i és coherent amb un estat de dret i democràtic que siguin els municipis qui decideixin com ha de ser el seu territori. Per a un Ajuntament rural, amb un nucli urbà reduït o mínim, decidir què es pot fer amb els masos i habitatges en sòl rústec resulta quasi tan o més important que no les decisions sobre el sòl urbà.
L´elaboració del Catàleg a la pràctica ha xocat i xoca amb l´obstrucció i el veto de la Comissió d´Urbanisme, primer, i de la Conselleria després. S´han atribuït la decisió del que ha de ser recuperable o no, que és el mateix que decidir sobre com ha de ser un municipi. Així retalla, treu i condiciona el catàleg a partir d´un argument estàndard: poca entitat de les ruïnes. Un criteri a més que s´aplica arbitràriament a una casa sí i a una altra d´igual, no.
Per qualsevol persona que hagi hagut de fer obres en una construcció ruïnosa o vella, i adaptar-la als criteris actuals d´habitabilitat, sap que si ho vol fer bé i econòmicament suportable s´ha d´enderrocar i reconstruir. Això els funcionaris de la Comissió, que informen, sembla que no ho saben. Això és només l´anècdota .
Resulta esfereïdor que la Comissió d´Urbanisme s´atribueixi el dret de decidir per sobre dels municipis i ajuntaments que represen.ten la població. Les comissions d´urbanisme són entitats dependents de la Generalitat, que aproven en última línia els Plans i Projectes de tots els pobles i ciutats i les llicències en sol rústic. La seva funció es sobre el paper de vetllar perquè els ajuntaments no se saltin les lleis i la normativa obligatòria, però no per decidir com han de ser els pobles i les ciutats.
Vetllen perquè els edificis ­siguin habitables, perquè se segueixi el que diuen els Plans Generals. Són, en primer lloc, òrgans de control de la legalitat que només en casos especials prenen decisions, substituint els ajuntaments que no funcionen. Les decisions les pren un òrgan format per una vintena de persones, on més de la meitat, o sigui la majoria, són funcionaris o estan vinculats a l´administració.
Hi ha també una ponència tècnica que informa els projectes i llicencies que es presenten per sessió. Per exemple, en la sessió del mes de juliol de 2008 de la de Comissió de Girona hi havia 139 punts: llicències, informes, projectes etc.
La realitat és que les Comissions s´excedeixen sistemàticament en les seves funcions i decideixen sobre els hàbitats -això són les ciutats i els pobles- dels ciutadans per sobre i contra les decisions dels representants elegits democràticament.
Els Tribunals, incloent-hi el Constitucional, se n´han fet un tip de recordar l´autonomia municipal davant de les decisions de les Comissions, sempre però que s´ha arribat fins al final. Això no passa per estalviar-se la lentitud de la Justícia i els maldecaps amb la Generalitat, que no oblida aquests coses.
Aquesta desviació fou iniciada per l´època Solans , que en sabia tant de tot que no deixava fer res a ningú, incloent-hi el dret d´equivocar-se, encara que fos per decisió dels propis habitants afectats. Decidia sobre els llocs més adients per infraestructures, traçats, territori qualificable i desqualificable, etc. Una dictadura il·lustrada moderna.
Als actuals els manca un curs intensiu -com a tants altres polítics i funcionaris- d´Educació per la Ciutadania, per aprendre a respectar les decisions dels altres i autolimitar-se al seu paper i funció i no voler-ho controlar tot i decidir sobre tot, independentment del bagatge professional i visió de conjunt que es pugui tenir. Cap funcionari pot suplantar els drets dels ciutadans.

Comments

En muy pocos días reputados economistas han comenzado a formular objeciones serias a lo que se entrevé del plan Paulson. Al fin y al cabo, se quiere dar liquidez a las empresas rescatadas comprando los activos que no pueden vender en el mercado. Pero para que esto tenga sentido habrá que aceptar un precio de compra muy superior al valor real de esos activos, transfiriendo por tanto muchos recursos públicos a los accionistas de las empresas de inversión. Aunque, como han propuesto economistas como Paul Krugman, si el problema es proporcionar capital público a las empresas financieras, entonces ese capital debe conllevar lo que el capital comporta: propiedad (pública). Así, si el plan sale bien, los beneficios no se quedan sólo para los que originaron el lío a causa de su codicia. Pero una cosa es hacer apostasía del libre mercado y otra muy diferente entorpecer la propiedad privada.

En España este escenario se vive con unos ingredientes locales. El objeto del deseo es el Instituto de Crédito Oficial (ICO) y la alianza de pedigüeños podría tener su manifiesto en lo relatado con gran claridad por el presidente de la CEOE en una entrevista reciente. Tras pedir que el ICO avale la tesorería de las empresas, precisaba que este paréntesis en la economía de libre mercado sólo debía durar hasta 2009..., si no era necesario alargarlo. Aún más clara era su visión sobre la causa de los problemas: "Si eres un emprendedor y el dinero te lo ponen fácil, lo coges" (sic). ¡Tanto tiempo creyendo que ser emprendedor implicaba asumir riesgos y tener ideas algo más innovadoras que comprar duros a cuatro pesetas! El episodio actual será fundamental en su visión de la economía para toda una generación de futuros líderes empresariales y políticos. ¿De verdad queremos transmitirles que, en el fondo, no hay problema si asumen riesgos irresponsables, pues alguien pagará? (Argelaguer Vall del Llierca)    El crack del "coeficiente de caja"    The capitalist Empire mad machinery

Comments

Grup Independents per Sant Joan les Fonts-PSC: Llibertat a Sant Joan les Fonts, què es això.-L'11 de setembre als Països Catalans es reivindica el dret a la llibertat i, el Consell Comarcal de la Garrotxa organitza cada any actes per tal de recordar-ho. És estrany, doncs, que el seu president i alcalde alhora de St. Joan les Fonts, 1'Il-lm. Sr. Joan Espona, no doni exemple deixant que el grup de l'oposició dins l'Ajuntament exerciti aquest dret. Dilluns passat (15), durant el transcurs d'un ple ordinari a l'Ajuntament, es va negar a la portaveu de l'oposició el seu dret a la llibertat d'expressió.

El sentit del ple està, un cop presentats els temes per a la seva aprovació, a votar-los i donar la corresponent explicació pel vot emés. Doncs bé, aquest raonament se li va negar sistemàticament a la portaveu del nostre grup en tots els punts, de manera especial en el dels comptes generals de 1'Ajuntament, fins i tot a l'apartat de precs i preguntes, que nornés podem fer cada tres mesos. L'alcalde, "home de lleis", se'n va treure una de la màniga amb la qual, si abans no li presentàvem les preguntes per escrit no teníem dret a fer-les. Quan aquest alcalde, que és alhora president de 1'abans esmentat Consell Comarcal, et convida, 3 dies després, als actes de reivindicació de la llibertat, et podria deixar perplex i confós. Afortunadament fa un any i 3 mesos que compartim consistori amb el Sr. Espona, coneixem el seu tarannà, i fa que ens ho agafem amb un somriure als llavis perquè, entenem que, el respecte, la consideració i la honestedat, són virtuts que es perden quan no es practiquen sovint. La negativa reiterada de l'alcalde del dret que tenim com a regidores d'accés als mitjans de comunicació locals (revista i ràdio del poble), ens fa recórrer, una vegada més, als mitjans d'àmbit comarcal per poder expressar-nos i informar els veïns del municipi. (Argelaguer Vall del Llierca Garrotxa)

Comments

Vall del Llierca, Argelaguer: Associació Mares i Pares d´Alumnes (AMPA Escola Montpalau d´Argelaguer, Zona Educació Rural - ZER El Llierca): Convocatòria d´Assemblea General Extraordinaria.-Aquest proper divendres 26 de setembre a les nou del vespre a 1'escola. Companys i compañías: La nostra entitat (AMPA) es troba en un moment insólit: tenim una greu Crisi Económica i cal prendre decisions. El cas és que el Departament d`Educació ens ha deixat les obres a mig fer i no tenim més remei que acabar d'equipar el mes imprescindible entre els tres estaments implicats: Ajuntament de Argelaguer, Escola Montpalau i AMPA. Ens hem d'organitzar per pensar entre tots i fer unes accions concretes per reduir despeses i incrementar entrades, i així poder tirar endavant. Cal que tots hi siguem, i segons les estratègies que consensuem podem fer que les derrames económiques extraordinàries que els socis hauríem de fer a 1'Associació siguin unes o unes altres. És per aixó que, ara més que mai, hi hem de ser tots. Siusplau, no faltem, i si tenim un altre compromis ineludible, però som conscients de la obligació moral que tenim amb l'Assemblea, comuniquem aquest fet a algú de la Junta, per tal de fer explícita a 1'Assemblea la nostra solidaritat i voluntat de col.laboració. Ordre del dia: 1.-Estratègia de crisis - 2 Precs i preguntes. Ben atentament.

Comments

Vall del Llierca, Argelaguer: Programa Acordionada de Tortellà. Dissabte 27 de setembre de 2008. Programa:

10:00 Tallers d'acordió diatònic. Amb Guida Sellarès i Perepau Jiménez, Lloc: Ajuntament vell. Inscripcions: tel. 606 346 940 o bé mailto:l.acordionada@gmail.com

10:30 Passejada fotogràfica per l'entorn de Tortellà (*). Lloc: Plaça del Mercat

12:00 Inaguració de l'exposició del V Concurs de fotografia de l'Alta Garrotxa (*). Lloc: Casino.

13:00 Cercavila d'acordionistes pels carrers del poble.
Lloc: Plaça del Mercat. Venda de tickets a la fleca 'Ca la Maua'.

14:00 Dinar popular (**). Lloc: Casino.

15:30 Cantada de corrandes. Lloc: Casino.

17:00 Tocada d'acordions amb tots els músics participants. Lloc: Plaça del Mercat.

19:30 Concert-ball amb 'La criatura Verda'. Lloc: Plaça del Mercat. (*) Organitza el Consorci de l'Alta Garrotxa. (**) Venda de tickets a la fleca de Tortellà Ca la Maua.

Comments