2008-06-22 » Hui he recordat que fa molts anys que no faig una volta en bicicleta. No tinc ni la més remota idea de perquè m’ha vingut al cap precisament hui. Potser siga perquè ahir va ser el dia més llarg de l’any… i l’oragte seré i el bon temps em porten [...]
2008-06-08 » La història de les relacions entre les persones li deu molt a la complicitat. Jo no sabria ni per on començar a definir-la, ja que és una qüestió molt pròxima a altres conceptes tan amples com “afinitat”, “afecte” o “sintonia”.
El que em sembla cert és que es tracta d’un fet [...]
2008-02-11 » Dormen amagats al fons del nostre inconscient més profund, això és cert. De sobte, un bon dia, l’atzar o la casualitat els desperta i retornen a la superfície de la nostra pell… i no avisen gens ni mica.
Són sentiments, nostàlgies, alegries o penes, bons moments o durs… i tots comparteixen [...]
2008-01-21 » És molt fàcil, extraordinàriament senzill, perdre el nord. I a mi, m’agradaria saber què significa això de ser/estar boig... [i ho pose així, amb els dos verbs, perquè és un matís que cal no menysprear].
...i és que la bogeria té un component pervers d’assimilació a les conductes humanes, el comportament [...]
2007-12-09 » Ara que puc, t’ho confesse: mai no he sabut què dir quan t’he vist, de sobte, vibrant ací o allà… tan a la vora i tan allunyada de mi.
Ara que ho sé et dic, que mai no he sabut què fer en sentir-te a prop meu; sabent que el més [...]
2007-10-28 » Pense que la tristesa és un sentiment que no hauria d’haver-se inventat. No obstant, supose que tampoc no sabríem ben bé què és la felicitat si no coneguérem l’opció contrària. És a dir, potser la tristesa és necessària per a poder apreciar millor els moments de felicitat… però no [...]
2007-09-16 » Envellir o embellir? O era envellir i embellir? Curiosament, tot i la seua semblança fonètica en català, la nostra societat occidental ha convertir en paraules completament oposades aquestos dos termes. La vellesa i la bellesa, clar, tenen [més d’]un component cultural. Determinar el munt de valors que connoten l’una i [...]
2007-09-02 » En silenci els pensaments pesen més, s’enranden d’importància, guanyen cos i una presència absoluta. Res els destorba. I és que en silenci el món s’atura i és l’espai de la ment qui regna. En silenci tot potser més inquietant o tranquilitzador, fràgil o dur, tendre o violent… En silenci, tot [...]